28/6/16

Vida d'un gat - Albert Pla

En 1989 el músico catalán Albert Pla graba su primer álbum, Ho sento molt (Lo siento mucho). En él aparece esta canción, que se convierte en uno de sus clásicos, Vida d'un gat.


Vida de un gato
Albert Pla

Su padre era un viejo gato gordo y cojo
y su madre una gata callejera
y él nació una noche bajo la lluvia
pero su madre murió en el parto
y su padre de un infarto
y quedó abandonado en mitad de los prados
moriría de hambre, moriría congelado
pero por suerte era un gato y tenía siete vidas.



No tenía padres ni un amigo
ni un padrino de familia que le cuidase
y así solitario, justo con unos días de vida
arrastró el cuerpo por un camino hasta la ciudad
y al cruzar una carretera
un camión va y lo atropella en un paso de cebra
pero por suerte era un gato y tenía siete vidas
y se sintió deprimido, débil, agobiado
tan aplastado bajo el camión
donde veía que no podía, que no podía respirar
pero por nada la vida no quería dejar al gato.

Y herido, y con miedo a la muerte
siguió a una niña, y la niña lo cogió
lo acogió entre sus brazos y le puso un nombre ridículo
se lo llevó a su casa y se lo enseñó a su familia
pero un padre sin escrúpulos lo coge por la espalda
y mientras reñía a la niña, lo tiró por la ventana
pero por suerte era un gato y tenía siete vidas
siete pisos de caída y quedó vivo sobre la acera
reventado y destrozado, pero hay más vidas que le esperan
vida, hay vida.

Pero consiguió levantarse, consiguió andar
consiguió cruzar la ciudad hasta el puerto
y vio, vio el mar, y vio un pez
se acercó al muelle, pero resbaló
se cayó al agua, se sintió perdido
lo tenía claro, moriría ahogado
pero por suerte era un gato y tenía siete vidas
era patético ver como se aferraba a la vida
chapoteando hacia un barco que se largaba mar adentro
y consiguió subirse medio ahogado, muerto de pena
pasó toda la infancia en un barco de pesca.

Siete meses después desembarcó
en una tierra extraña, apocalíptica e ingrata
las casas medio destruidas, de gente muerta o bien matándose
y un follón de gritos histéricos, de terrores y fuegos y nervios
y de golpe una bomba le explotó bajo los pies
y salió volando por los aires despidiéndose de la vida
pero por suerte era un gato y tenía siete vidas
y en aquel país de mierda había guerra, había guerra
y donde reina la violencia te acribillan por la jeta
el cuerpo lleno de metralla, que se moría, que se moría
cuando sucedió un prodigio que él no se hubiera esperado nunca.

Una gata preciosa y piadosa le recogió
y con el tiempo y unas caricias le curó las heridas
y se tiró follando los días que pasó en convalecencia
pero la gatita ocultaba que quería a otro gato
qué digo un gato, si aquello era un tigre
que lo descubrió un mal día, juró que los mataría
esto era un lío de faldas
pero por suerte era un gato que tenía siete vidas
imaginaos a aquella bestia, una especie de legionario
reclamando como venganza la muerte lenta para los dos amantes
y la gata quedó muerta, desgarrada a arañazos
y él de qué, si no se llega a escapar perseguido como una rata.

Se acabaron los tiros y eran tiempos de paz
de paz pero de miseria, de penas y hambre
y un día el gato volvió a notar que su cuerpo levitaba
que su cuerpo desafiada toda ley de la gravedad
pero las patas lo cogían y del suelo le levantaban
y una voz ilusionada le miraba y exclamaba
yujuuu, familia, hoy para comer tenemos gato a la brasa
pero por suerte era un gato y tenía siete vidas
y salió por patas, de milagro no lo pescan
y acaba como un plato de subsistencia
en la posguerra hay hambre, hay hambre.

Ya habían pasado siete vidas, pero el gatito nunca se moría
la verdad, no comprendía la gracia de esta vida
y ahora tan solo se arrastraba, solo erraba, solo vagaba
ya era un viejo gatazo de mierda despreciado por todo el mundo
que era el saco de las hostias, que es que estaba quemado
y es que hostia puta, que vida más perra tenía
pero por desgracia era un gato y tenía siete vidas.



-------------- letra original (catalán) ------------------

Vida d'un gat
Albert Pla

El seu pare era un vell gat gordo i coix
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja
però sa mare morí al part
i el seu pare d'un infart
i va quedar abandonat pel mig dels prats
moriria de gana moriria congelat
però sort que era un gat i tenia set vides.

No tenia ni pares ni un amic
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí fins la ciutat
i va ser en creuar una carretera
que un camió va i l'atropella en un pas zebra
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
tan esclafat sota el camió
on hi veia que no podia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar el gat.

I ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
vida hi ha vida.

Però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l'aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s'enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca.

Set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t'acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai.

Una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
què dic un gat que allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
això era un liu de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què sinó s'escapa perseguit com una rata.

Van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il·lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sortir per potes de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana.

Ja havien passat set vides però el gatet mai no es moria
la veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida
i ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava
ja era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
i es que hòstia puta quina vida més perra que tenia
però per desgràcia era un gat i tenia set vides.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿Comentarios, dudas, errores, peticiones de nuevas canciones? Aquí, por favor: