25/7/16

La vida sense tu - Obrint Pas

La vida sense tu es una canción del grupo valenciano Obrint Pas. El tema aparece en su disco-libro Coratge, editado en 2011, su mayor éxito y el que sería su último trabajo en estudio: la banda se disolvió en 2013.

La vida sin ti
Obrint Pas

La vida es una mañana de cada día
cuando te pasaba a recoger
una capucha negra, vaqueros anchos
un mural descolorido.

La vida es una clase en Filología
donde agitábamos el mañana,
un sol rojo colándose en la asamblea
apuntes sucios, cabellos dorados.



La vida es un jueves que acabaría
en tu piso de estudiantes,
cuatro velas amarillas en la cocina
sombras desnudas, platos rotos.

La vida es un cielo azul hacia el mediodía
cuando subíamos al terrado
una canción de Extremo*, ropa tendida
Valencia entre sábanas blancas.

La vida es cerrar los ojos, volver a reír
gritar al viento, sentirnos libres
la vida es desear volver a nacer
correr tu solo, sentir que creces
la vida es el frío cortando las caras
y una lágrima incendiando las mejillas
la vida es entender que tengo que aprender
aprender a vivir
la vida sin ti

La vida es morder la fruta dulce
en las escaleras del Mercado Central
subir por Cavallers hasta la Valldigna**
fumar olvidos, cantar a gritos

La vida es una casa derribada
cruzando las Torres de Serrans
"Amor, humor, respeto" en la fachada
fuego y metralla en nuestras manos

La vida es coger el primer tranvía
del Pont de Fusta hasta el Cabanyal**
una ciudad naranja en las ventanas
un mundo en guerra en los ojos cansados

La vida es una barca abandonada
que nos encontramos delante del mar
sentirnos como dos náufragos en la playa
la última vez que me besaste




*Se refiere al grupo español de rock Extremoduro.
https://es.wikipedia.org/wiki/Extremoduro


**
Cavallers: la calle Cavallers de Valencia
La Valldigna: valle y localidad cercana a Valencia, Tabernes de Valldigna
Pont de Fusta: puente de la ciudad de Valencia
El Cabanyal: barrio de Valencia.



----- letra original (catalán/valenciano) -----

La vida sense tu
Obrint Pas

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar



No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿Comentarios, dudas, errores, peticiones de nuevas canciones? Aquí, por favor: